BLOG

La importància d'un tractament d'emblanquiment dental pel Dr. Anton Auladell

04 Jun 2015

emblanquiment-dental

Tenim les dents com cal, ben posicionades, genives sanes, un somriure  agradable, però, no es sentim a gust amb les nostres dents. Ens les notem massa grogues. En aquest cas, la solució  passa per un emblanquiment dental.

Immediatament arriben els dubtes: serà bo per les meves dents?, serà dolorós?, serà molt costós? Com tot caldrà estar ben assessorats per part d’un bon professional, que pugui esvair tots els dubtes. Per això he elaborat aquest article a mode de resum de les opcions actuals.  

Primer de tot m’agradaria aclarir, que cal saber que el 60% de l’expressió en un somriure en són responsables les dents. I un somriure franc, obert amb una dentadura complerta, ben posicionada, genives sanes i dents “blanques”, transmeten i donen seguretat, bon caràcter, i salut en general.

D’aquí la importància d’aquest tema, que en un primer moment pot semblar secundari.

 

De què depèn el color de les dents?

Hi ha un factor hereditari en el color de les dents, de la mateixa manera que tenim els ulls blaus, marrons o verds, o cabell ros o castany. 

Les dents estan formades per tres capes o nivells, el més profund, és la polpa, (teixit tou, format per un paquet vàsculo-nerviós, de color, vermell) que està recobert pel segon nivell que s’anomena dentina i és la part de més volum de la dent, és dura densa, poc hidratada, groguenca, que és la que dóna certa flexibilitat perquè no es trenqui l’esmalt, i també dóna el to del color de la dent. Finalment, trobem la tercera capa anomenada esmalt, format per cristalls d’hidroxiapatita, duríssima, poc hidratada i pràcticament transparent. Aquesta última capa, l’externa, és l’encarregada de transmetre la llum tant de fora cap endins com d’endins cap enfora i ens dóna els matisos del color. La tercera capa a nivell de l’arrel és l’anomenat ciment. Aquest és un petit esbós de l’estructura de la dent suficient per entendre els processos d’emblanquiment, tot i que l’anatomia de la dent i la seva histologia, és molt més complexa. 

En resum el color dependrà, en una dent sana, de la dentina i l’estat de l’esmalt i la seva transparència. 

La dentina es pot veure afectada per dos tipus de tincions, les internes i les externes. Una tipus de tinció interna és aquella provocada per medicaments, fonamentalment tetraciclines, que es prenen durant el període de formació de les dents. Un altre exemple de tinció interna és aquella produïda per l’edat, ja que a mesura que ens fem grans la dentina es va enfosquin. Els tractaments de conductes (endodòncies) amb el pas del temps provoquen que la dent canviï de color (cap a tons grisos). Finalment, les obturacions d’amalgama de plata, i els traumatismes també afecten la dentina. 

D’altra banda, les tincions externes que afecten a la dentina són les provocades per elements com el tabac, les infusions (especialment el te), vi negre, Coca-cola, fruits vermells (nabius, cireres, móres, etc.), que amb el temps més o menys perllongat acaben afectant el color de les dents, segons el grau d’integritat de l’esmalt. Cal dir que la majoria de les tincions externes amb una bona higiene oral feta per un higienista desapareixen en un tant per cent força elevat.

 

Aclarides les causes, anem a les solucions

Els medicaments que sabem que alteren el color de la dentina greument, ja no es prescriuen a la edat pediàtrica des de fa uns quants anys ja. 

Evitar elements causants de enfosquiment de les dents esmentats anteriorment. Aquells que no podem prescindir  inevitables, amb una bona higiene, immediatament després de menjar o beure’ls, cal un bon raspallat de dents, per com a mínim endarrerir el màxim l’enfosquiment de les dents.

Per últim hi ha una causa inevitable, que és el “fer-se gran”. Entenem “fer-se gran “, tot els processos de canvis que es produeixen a partir dels 17/18 anys a nivell oro/facial.

 

Importància d’un bon professional

El tractament de l’emblanquiment no és per prendre’s el a la lleugera, cal que estigui supervisat obligatòriament per un odontòleg o estomatòleg. També cal anar amb compte amb les pastes i líquids blanquejadors que han proliferat  inclús en perruqueries, venda on-line, clíniques d’estètica, spas…. Aquest tipus de productes porten concentracions de peròxid d’hidrogen o de peròxid de carbamida, en una proporció tant mínima que no produeixen cap  tipus d’efecte real. A més també solen utilitzar productes abrasius, que ratllen l’esmalt i fa que sembli més blanc, més opac. Però cal tenir en compte que l’esmalt no es reprodueix, i un esmalt tocat o danyat és un esmalt espatllat per sempre. 

Ara bé, penseu que l’esmalt no es reprodueix (esmalt tocat o danyat= esmalt espatllat per sempre).

 

Tractament mitjançant emblanquidors

El producte més utilitzat i més segur per dur a terme un emblanquiment dental és el peròxid d’hidrogen o bé de carbamida a diferents concentracions, i aplicat  directament a la superfície de les dents a tractar, o bé ambulatòriament (un mateix s’ho fa a casa amb unes fèrules confeccionades a mida de cada pacient on es col·locarà el producte indicat a la dosi i quantitat correctes, protegint les genives) o bé a la consulta dental. És important remarcar que qualsevol dels dos tractament ha d’estar sempre supervisat per un odontòleg o estomatòleg. 

El resultat final és molt semblant en ambdós tipus de tractaments, la diferencia principal, és que l’ambulatori (el que es fa a casa) depèn de la voluntat i el temps que tingui cada dia el pacient per tenir el producte a la boca, i seguir totes les instruccions que se li indiquen. 

El tractament en clínica el pacient no requereix cap tipus d’habilitat i en una sola sessió ja veuen els resultats, en el nostre cas es fan les dues arcades al mateix temps. La durada total de la sessió és  d’entre una hora a una hora i mitja des de que el pacient entra a la consulta fins que en surt. S’aplica un gel directament a la superfície de les dents i afavorint el procés mitjançat una combinació de llum halògena i led amb doble longitud d’ona entre 480 i 520Nm de profunditat. Tot això envoltat en un ambient de relaxació podent escoltar la música preferida del pacient o veient la sèrie o documental preferit.

No cal anestèsia, és indolor, pot aparèixer algun punt de sensibilitat, durant el tractament, que no ha de ser molest, i si ho fos es para la sessió i es continuarà quan es solucioni el tema de la sensibilitat.

Un cop acabada la sessió, caldrà seguir una sèrie d’instruccions per el que fa al cas d’higiene i alimentació sobretot les primeres 48 hores, per no malmetre l’emblanquiment aconseguit.

 

Dr. Anton Auladell

Estomatòleg protètic i implantòleg


© 2014 Ortodent

Facebook Google+